![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Aquesta foto va ser presa en una de les sortides al Parc Natural del Delta de l'Ebre de Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/
El Bitó
Lo Toro com se l’anomena al Delta, degut al seu cant que recorda el bram d’un bou, és un ocell molt especial que poca gent a aconseguit veure. A la resta de Catalunya l’anomenen Bitó i te com a nom llatí Botaurus stellaris. És una espècie molt estranya que la rodeja un mite al seu voltant. És una mica més gran que una pàtxera (martinet blanc) però és més corpulenta i tota de color marró. D’envergadura pot arribar a fer un metre i 35 centímetres de punta a punta de les ales i una alçada d’un metre quan està de peu i amb el coll estirat. És de color morró tant el cos com a les ales i no l’hem de confondre amb el jove de Martinet de nit que és de colors més grisos. Pertany a la família dels ardèids, que són ocells de potes i colls llargs amb un bec llarg i punxent. El bitó és una autèntic “camaleó” en el món de les aus, camuflant-se perfectament amb la vegetació. Si sou prou atents i observadors per trobar-ne un al canyissar, molts cops el veureu amb el coll estirat imitant el canyís i fins i tot mourà el cap de cantó a cantó a compassat amb el canyís quan es mou amb el vent.
Lo Toro és una espècie que havia criat al Delta però ara ja fa anys que ho ha deixar de fer i se’l sent cantar molt rarament. Només durant els mesos més freds i en època de migració encara se’n pot veure algun. Els ocells que venen aquí a l’hivern són ocells procedents del nord i centre d’Europa. És un ocell que te una gran predilecció en menjar granotes i avui en dia al delta ja no en queden moltes. La granota degut a la mecanització, fitosanitaris, el cranc de riu americà i a la gambússia s’ha fet molt escassa i és possiblement per això que ja no es veuen tants toros.
A Catalunya aquest ocell cria als Aiguamolls de l’Empordà amb només una parella (2002) i és present de forma molt reduïda a l’hivern en altres zones humides. Al Delta de l’Ebre, molts anys enrere, havia criat sent un ocell escàs però present a molts indrets i així ho mencionen gent d’alguns pobles deltaics que l’havien sentit a diferents llacunes. A Espanya hi ha una estima d’unes 25 parelles reproduint-se a diferents zones humides de l’interior. La seva distribució a Europa englobaria tota la regió Paleàrtica, sempre lligat a zones humides amb molt de canyissar i molta granota. El nucli reproductor de més importància a Europa es troba a Dinamarca en el Parc Natural de Vejlerne al nord de la península de Jutlàndia on hi ha unes 100 parelles reproductores.
L’espècie a la dècada dels cinquanta - seixanta era present amb 40-50 parelles al Delta de l’Ebre però durant les dècades entre els setanta als noranta va disminuir fins a assolir els nombres d’avui en dia amb l’ultima parella reproduint l’any 1991. És una espècie protegida i està catalogada com en perill crític i s’han fet projectes per ajudar les seves poblacions.
És un ocell que generalment només el veureu en vol, ja que és molt difícil de trobar parat. Bons llocs per intentar-lo veure durant els mesos d’hivern són la torre de Migjorn, l’observatori de Riet Vell i el Pont del Través. Els bitons son més actius durant les hores crepusculars i serà el moment que podeu tenir més possibilitats de veure’l.
Esta foto fue tomada en una de las excursiones al Parque Natural Delta del Ebro de Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/
This picture was taken in one of the day trip to Ebro Delta Nature Park from Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/
Cristian Jensen Marcet