Aquesta foto va ser presa en una de les sortides al Parc Natural del Delta de l'Ebre de Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/
La Mifa
Lechuza en castellà, Òliba o Miloca a gran part de Catalunya, és el moixó que al Delta el coneixem com Mifa. És un moixó que pertany als rapinyaires nocturns o mes coneguts per mussols. És una família que en general tenen hàbits nocturns amb urpes afilades i becs ganxuts per atrapar, matar i esquinçar les seves preses. És el rapinyaire nocturn més comú del Delta de l’Ebre, on hi tenim vàries espècies de mussols com el Xot, el mussol comú, banyut i l’emigrant. Tots ells mengen insectes (escarabats, grills, arnes), rosegadors (rates, talpons, ratolins) i musaranyes. El fet que mengin animals que es poden convertir en plaga, els fa molt beneficiosos per a les persones, ja que de manera natural regulen les poblacions de les seves preses dintre del seu territori.
La mifa es pot veure freqüentment per les nits sobrevolant els arrossars quan anem en cotxe. Solen caçar en vol per damunt de zones obertes i deixant-se caure amb les urpes endavant.
Els mussols tenen un silenciador de vol, en els extrems de les plomes de l’ala on hi tenen una bora esfilagarsada que permet al moixó volar sense fer cap soroll. Dit d’una altra forma, no fan cap mena de remor mentre volen de manera que no interfereix en trobar les preses i al mateix temps no son detectats.
Els mussols tenen un “disc facial” el qual els hi dona una aparença de cara plana. Aquest disc els ajuda a capturar les ones del so i així poden saber de on prové la font del soroll. Les mifes són capaces de caçar les seves preses en total obscuritat, simplement localitzant la presa que fa el soroll amb la seva fina oïda. De fet les “orelles” de les mifes no es poden veure a simple vista, ja que estan sota les plomes, situades en els laterals de la cara. Aquestes “orelles” no són simètriques, es a dir, no es estan col·locades a la mateixa alçada de la cara i així ajuda, a localitzar les preses.
La retina de l’ull dels mussols, és molt sensible a la llum i pot enfocar una presa en condicions de llum que podrien equiparar-se en trobar un ratolí immòbil, i per tant sense fer soroll, en un estadi de futbol il·luminat per una espelma.
La Mifa és el doble de gran que un Colom i és fàcil d’identificar perquè les parts inferiors són totes blanques i les parts superiors són de color marró canyella. D’envergadura pot arribar a fer un metre de punta a punta de les ales i una longitud de 35 centímetres de punta del bec fins a la punta de la cua. Els mascles es poden determinar de les femelles ja que presenten el pit de color blanc pur i les femelles el tenen pigallat.
Les mifes solen criar en cases abandonades o en alguna part d’una edificació que estigui tranquil·la com un campanar, cementiri o unes golfes. Aquesta tendència a criar a prop de l’home els hi ha donat molt mala fama, es per això que la gent amb poc coneixement les han perseguit i matat sense estar justificat. Ara imagineu que aneu
Esta foto fue tomada en una de las excursiones al Parque Natural Delta del Ebro de Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/

This picture was taken in one of the day trip to Ebro Delta Nature Park from Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/