Aquesta foto va ser presa en una de les sortides al Parc Natural del Delta de l'Ebre de Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/
El Bitó
Lo Toro com se l’anomena al Delta, degut al seu cant que recorda el bram d’un bou, és un ocell molt especial que poca gent a aconseguit veure. A la resta de Catalunya l’anomenen Bitó i te com a nom llatí Botaurus stellaris. És una espècie molt estranya que la rodeja un mite al seu voltant. És una mica més gran que una pàtxera (martinet blanc) però és més corpulenta i tota de color marró. D’envergadura pot arribar a fer un metre i 35 centímetres de punta a punta de les ales i una alçada d’un metre quan està de peu i amb el coll estirat. És de color morró tant el cos com a les ales i no l’hem de confondre amb el jove de Martinet de nit que és de colors més grisos. Pertany a la família dels ardèids, que són ocells de potes i colls llargs amb un bec llarg i punxent. El bitó és una autèntic “camaleó” en el món de les aus, camuflant-se perfectament amb la vegetació. Si sou prou atents i observadors per trobar-ne un al canyissar, molts cops el veureu amb el coll estirat imitant el canyís i fins i tot mourà el cap de cantó a cantó a compassat amb el canyís quan es mou amb el vent.
Lo Toro és una espècie que havia criat al Delta però ara ja fa anys que ho ha deixar de fer i se’l sent cantar molt rarament. Només durant els mesos més freds i en època de migració encara se’n pot veure algun. Els ocells que venen aquí a l’hivern són ocells procedents del nord i centre d’Europa. És un ocell que te una gran predilecció en menjar granotes i avui en dia al delta ja no en queden moltes. La granota degut a la mecanització, fitosanitaris, el cranc de riu americà i a la gambússia s’ha fet molt escassa i és possiblement per això que ja no es veuen tants toros.
A Catalunya aquest ocell cria als Aiguamolls de l’Empordà amb només una parella (2002) i és present de forma molt reduïda a l’hivern en altres zones humides. Al Delta de l’Ebre, molts anys enrere, havia criat sent un ocell escàs però present a molts indrets i així ho mencionen gent d’alguns pobles deltaics que l’havien sentit a diferents llacunes. A Espanya hi ha una estima d’unes 25 parelles reproduint-se a diferents zones humides de l’interior. La seva distribució a Europa englobaria tota la regió Paleàrtica, sempre lligat a zones humides amb molt de canyissar i molta granota. El nucli reproductor de més importància a Europa es troba a Dinamarca en el Parc Natural de Vejlerne al nord de la península de Jutlàndia on hi ha unes 100 parelles reproductores.
L’espècie a la dècada dels cinquanta - seixanta era present amb 40-50 parelles al Delta de l’Ebre però durant les dècades entre els setanta als noranta va disminuir fins a assolir els nombres d’avui en dia amb l’ultima parella reproduint l’any 1991. És una espècie protegida i està catalogada com en perill crític i s’han fet projectes per ajudar les seves poblacions.
És un ocell que generalment només el veureu en vol, ja que és molt difícil de trobar parat. Bons llocs per intentar-lo veure durant els mesos d’hivern són la torre de Migjorn, l’observatori de Riet Vell i el Pont del Través. Els bitons son més actius durant les hores crepusculars i serà el moment que podeu tenir més possibilitats de veure’l.

_______________________________
Esta foto fue tomada en una de las excursiones al Parque Natural Delta del Ebro de Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/

El Avetoro
Lo Toro como se le llama en el Delta, debido a su canto que recuerda el bramido de un toro, es un pájaro muy especial que poca gente ha conseguido ver. En el resto de Cataluña lo llaman Bitó y tiene como nombre latino Botaurus stellaris. Es una especie muy extraña que le rodea un mito a su alrededor. Es un poco más grande que una pàtxera (garceta) pero es más corpulento y todo de color marrón. De envergadura puede llegar a hacer un metro y 35 centímetros de punta a punta de las alas y una altura de un metro cuando está de pie y con el cuello estirado. Es de color morrón tanto el cuerpo como las alas y no la debemos confundir con el joven de Martinete que es de colores más grises. Pertenece a la familia de los ardeidas, que son aves de patas y cuellos largos con un pico largo y punzante. El avetoro es un auténtico "camaleón" en el mundo de las aves, camuflándose perfectamente con la vegetación. Si sois lo suficientemente atentos y observadores para encontrar uno en el carrizal, muchas veces lo veréis con el cuello estirado imitando el carrizo e incluso moverá la cabeza de lado a lado, acompasando el carrizo cuando este se mueve con el viento.
Lo Toro es una especie que había criado en el Delta pero ahora ya hace años que lo ha dejado de hacer y se le oye cantar muy raramente. Sólo durante los meses más fríos y en época de migración todavía se puede ver alguno. Los pájaros que vienen aquí en invierno son aves procedentes del norte y centro de Europa. Es un pájaro que tiene una gran predilección en comer ranas y hoy en día en el delta ya no quedan muchas. La cantidad de ranas se han reducido muchisimo debido a la mecanización (tractores "fanguean" los campos de una forma mas dura que antaño), fitosanitarios (quimicos que las ranas obsorven gracias a una piel muy sensible), al cangrejo de río americano (se come las puestas)y a la gambusia y otros peces introducidos (que comen adultos y puestas. Gracias a estos factores que han reducido la cantidad de ranas have que el avetoro ya no se encuentre tan amenudo En Cataluña este pájaro cría en los Aiguamolls de l'Empordà con sólo una pareja (2002) y está presente de forma muy reducida en invierno en otras zonas húmedas. En el Delta del Ebro, muchos años atrás, había criado siendo un pájaro escaso pero presente en muchos lugares y así lo mencionan gente de algunos pueblos deltaicos que lo habían oído en diferentes lagunas. En España hay una estima de unas 25 parejas reproduciéndose en diferentes zonas húmedas del interior. Su distribución en Europa englobaría toda la región Paleártica, siempre ligado a zonas húmedas con mucho carrizal y mucha rana. El núcleo reproductor de más importancia en Europa Occidental se encuentra en Dinamarca en el Parque Natural de Vejlerne al norte de la península de Jutlandia donde hay unas 100 parejas reproductoras.
La especie en la década de los cincuenta - sesenta estaba presente con 40-50 parejas en el Delta del Ebro, pero durante las décadas entre los setenta a los noventa disminuyó hasta alcanzar los números de hoy en día con la última pareja reproduciendo el año 1991. Es una especie protegida y está catalogada como en peligro crítico y se han hecho proyectos para ayudar a sus poblaciones.
Es un pájaro que generalmente sólo lo veréis en vuelo, ya que es muy difícil de encontrar parado. Buenos sitios para intentar verlo durante los meses de invierno son la torre de Migjorn, el observatorio de Riet Vell y el Puente del Través. Los avetoros son más activos durante las horas crepusculares y será el momento que puede tener más posibilidades de verlo.
_______________________________

This picture was taken in one of the day trip to Ebro Delta Nature Park from Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/

Bittern
Toro (or bull) as it is called in the Delta, due to his singing that recalls the roar of a bull, is a very special bird that few people has able to see. In the rest of Catalonia the bittern is called Bitó and the Latin name is Botaurus stellaris. This Species is very rare and surrounds a local myth around it. It is a little larger than a pàtxera (Egret) but is more corpulent and all brown. On the Wing Spam can reach one meter and 35 centimeters from tip to tip of wings and a height of one meter when it is standing with his neck stretched not to be confused with the young Night heron that is more gray colored. Belongs to the family Ardeidae, which are birds with long legs and necks and a long sharp beak. The bittern is a true "chameleon" in the birds' world, camouflages perfectly with the vegetation. If you are careful observer and you are lucky to find one in the reeds, often you will see it with the neck stretched imitating the reeds and even move its head from side to side rhythmically like a cane when it moves with the wind.
The Bittern is a species that bred in the Delta for years but now it has stopped doing it and being very rare. Only during the colder months and during migration it can still be seen. The birds that come here in winter are birds from northern and central Europe. It's a bird that has a predilection for eating frogs and today frogs are not longer common in the Ebro delta. The frog due to mechanization, quimicals, the American crayfish and Mosquito fish (gambússia) has become very rare and is possibly why they are not seen as many "bulls".
In Catalonia this bird is breeding in Aiguamolls de l'Empordà with only a couple (2002) and is present in reduced numbers in winter. In the Ebro Delta, many years the bittern was present in many places and many local people mention that had heard the song. In Spain there are 25 pairs reproducing at different inland wetlands. Its distribution in Europe encompass the entire Palearctic region, always tied to wetlands with a Reeds and lots of frogs. The core of the most important population in Western Europe is in Denmark on the Nature of Vejlerne north of the Jutland peninsula where there are about 100 breeding pairs.
The species in the fifties - sixties was present with 40-50 pairs in the Ebro Delta but in the decades between seventy to ninety declined to reach the numbers of today with the last pair in 1991. It is a protected species and is listed as critically endangered and there have been projects to help their people.
It's a bird that usually only see in flight, it is very difficult to find standing. Good places to try to see it during the winter months are the South tower, the observatory of Riet Vell and the bridge across.