![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
| Raimon Argemí | profile | all galleries >> Binomis (I & II) | tree view | thumbnails | slideshow |
| Cap a mitjans del 2006 vaig tenir l’oportunitat de llegir uns texts de l’Eduardo Oliden (Saragossa, 1975) inspirats en persones que havia conegut al llargs dels darrers anys. Em van agradar tant que vaig tenir la gosadia (i ingenüitat) de voler complementar-los amb alguns retrats robats que havia anat fent des del gener del 2005 de manera que els texts i les imatges conformessin una obra més complerta, que les imatges ajudessin a entendre les paraules. Suposo que era una tasca massa gran per a les meves possibilitats i no vaig sortir-me’n. | Hacia mediados del 2006 tuve la ocasión de leer unos textos de Eduardo Oliden (Zaragoza, 1975) inspirados en personas que él había conocido a lo largo de los últimos años. Me gustaron tanto que tuve la osadía (e ingenuidad) de querer complementarlos con algunos retratos robados que había estado haciendo desde enero de 2005 de forma que los textos y las imágenes conformaran una obra más completa, que las imágenes ayudaran a entender las palabras. Supongo que era una tarea demasiado grande para mis posibilidades y no lo conseguí. |
|---|---|
| Després d’aquest petit fracàs, i tot aprofitant l’oportunitat que tenia de preparar una exposició, se’m va acudir de repetir el projecte però a la inversa: donar a l’Eduardo una colla de fotografies especialment estimades i confiar en la seva inspiració i capacitat creativa a per complementar-les. El resultat d’aquest experiment són els 13 primers BINOMIS, un recull d'imatges amb dualitats de materials, de conceptes i de color que, alhora, contenen una interpretació personal (i passional) que forma ja part indestriable de la pròpia imatge. | Después de este pequeño fracaso, y aprovechando la oportunidad que tenia de preparar una exposición, se me ocurrió repetir el proyecto pero a la inversa: dar a Eduardo unas cuantas fotografías especialmente queridas y confiar en su inspiración y capacidad creativa para complementarlas. El resultado de este experimento son los 13 primeros BINOMIOS, un conjunto de imágenes con dualidades de materiales, de conceptos y de color que, a su vez, contienen una interpretación personal (y pasional) que forma ya parte inseparable de la propia imagen. |
| La bona acollida de l'experiment em va fer pensar en fer-li una ampliació i vaig demanar ajut al meu bon amic John Bendel, que va aportar la seva visió a una colla d'imatges que m'eren molt volgudes. Aquestes, més unes altres que m'he permès de redibuixar jo mateix o de fer-ho amb una petita meravella del Miquel Bauçà, formen la segona part de Binomis (de la 14 a la 26). | La buena acogida que tuvo el experimento me llevó a pensar en su ampliación y fui a pedir ayuda a mi buen amigo John Bendel, que aportó su visión a una buena parte de imágenes que me eran muy queridas. Éstas, junto con otras que me he permitido redibujar yo mismo o hacerlo con una pequeña maravilla de Miquel Bauçà, forman la segunda parte de Binomios (de la 14 a la 26). |
| Les fotografies de la col·lecció son, totes, fruit de l’observació, no pas de la preparació. No n’hi ha cap feta en un estudi: són joies robades, quadres instantanis que, tot passejant amb els ulls ben oberts, se m’han presentat al davant amb la sort de tenir “el dit calent”, a punt per a disparar. | Las fotografías de la colección son, todas, fruto de la observación, no de la preparación. Ninguna de ellas es de estudio: son joyas robadas, cuadros instantáneos que, paseando con los ojos bien abiertos, se han presentado ante mi con la suerte de tener "el dedo caliente", listo para disparar. |
| E-mail: raimonargemi@gmail.com |
| post a comment |