Cal oblidar la teulada vermella i la finestra amb flors. L'escala fosca i la imatge vella que s'amagaba en un racó. I el llit de fusta negra i foradada i els teus llençols tan nets i l'arribar suau d'una matinada que et desperta més vells. Però no vull que els teus ulls plorin: digue'm adéu. El camí fa pujada i me'n vaig a peu. Cal dir adéu a la porta que es tanca i no hem volgut tancar. Cal omplir el pit i cantar una tonada si el fred de fora et fa tremolar. Cal no escoltar aquest gos que ara borda lligat en un pal sec, i oblidar tot d'una la teva imatge i aquest petit indret (Serrat)