"...Només jo sabia tot el que havia patit.
Només jo sabia què se sentia quan s'estava viva, però morta.
A l'edat que les dones joves esperen pacientment
els seus marits, ajupides a la vora del foc fent xapatis,
jo era una pedra a la jungla, una pedra sense sentiments ni recances.
Ja no era una dona. Una pedra no es podia casar amb un home,
si havia estat l'home el que havia fet la pedra."
