Pont de la Puríssima... així que inteligentment ens aixequem diumenge a les 6 del matí i anem cap al Bastiments. Això sí que ha estat encertat ja que no hi ha ni quisqui a les carreteres.
Parem a fer un bocata al bar de sempre d'aquella zona i la cambrera està de "bon" humor així que ens mengem l'entrepà amb filosofia i bon humor ja que tothom qui entra és víctima insaciable de la cambrera.
Comencem a pujar cap al Bastiments, ja sabeu, s'ha de travessar la pista de Vallter 2000. Hi ha neu a tort i a dret i està... boníssima! mmm! quina enveja de neu!! i el Xavi als Alps!!!
Jo no he fet mai cim per aquesta zona i flipo amb la de penya que hi ha fent el Bastiments... que tota Catalunya ha decidit fer-lo el mateix dia???
i jo que esperava trobar la mateixa gent q a la carretera... ilusa!!!
Hi ha centenars de persones i nosaltres ens ho prenem amb una calma pasmosa, que si ara em trec l'anorak, que si ara em poso les raquetes, que si ara me les trec, que si ara els crampons, que si uns kikos... i és que el dia i la neu són l'enveja de tothom!
Després de mirar com baixa tothom esquiant la muntanya (jo crec q hi ha més esquiadors aquí que a les pistes!) fem cim i ara toca lo millor... baixar corrents!!!
amb l'estómac ple iniciem l'excursió al Bastiments
i estrenem les raquetes que ens ha deixat el Joaquin