Aquesta foto va ser presa en una de les sortides al Parc Natural del Delta de l'Ebre de Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/
L’Adragó com se l’anomena al Delta degut a que en vol ressembla a un dragó volant. A la resta de Catalunya l’anomenen Agró Roig i te com a nom llatí Ardea purpurea. És una espècie molt bonica i de gran envergadura que pot arribar a fer un metre i mig de punta a punta de les ales i una alçada d’un metre i deu centímetres quan està de peu i amb el coll estirat. Es de color morró vermellós i amb l’esquena grisa. S’assembla en estructura al Bernat pescaire però és lleugerament més petit, colors diferents i amb el coll més sinuós. Pertany a la família dels ardèids, que són ocells de potes i colls llargs amb un bec llarg i punxent. El bec l’utilitzen com si es tractés d’un arpó per pescar les seves preses, i amb el coll arraulit i com si fos un resort “disparen” estirant el coll i encertant les seves preses amb el bec. Les preses són animals aquàtics, en gran mesura Cranc de riu Americà (Procambrus clarki) i amb menys proporció peixos com són la Carpa (Cyprinus carpio) i l’Anguila (Anguilla anguilla). Més esporàdicament poden “pescar” insectes aquàtics i pollets d’ànecs Collverd i Xibec .
L’Adragó és una espècie migratòria present durant els mesos de primavera i estiu arribant a la segona meitat de Març i primera d’Abril i marxa a la segona meitat d’agost fins a l’octubre. Passa els hiverns a les zones tropicals i equatorials de l’Àfrica com Libèria, Guinea, Senegal, i molt rarament algun exemplar es queda a les nostres terres durant les èpoques mes fredes de l’any. Això implica dos migracions anuals de més de 4.000 quilòmetres una a la primavera i una altra a la tardor.
A Catalunya aquest ocell cria als Aiguamolls de l’Empordà, al Delta del Llobregat, als pantans d’Utxesa i Flix i a d’altres indrets de menor importància. Però el Delta de l’Ebre és un ocell relativament comú amb una població de 577 parelles reproductores i representa el nucli reproductor més important. A Espanya hi ha una estima 1000-2000parelles amb oscil·lacions molt fortes segons els nivells d’aigua durant l’estiu, reproduint-se amb nuclis de gran importància a Doñana, Albufera de València i la vall de l’Ebre. El Delta seria las segona zona de cria després de Doñana, on en anys d’abundància d’aigua han arribat a criar fins a 700 parelles. La seva distribució a Europa englobaria tota la regió mediterrània, sempre lligada a zones humides de certa importància defugint de les regions més fredes del centre i nord d’Europa.
L’espècie en la dècada dels seixanta va tenir nombres molt baixos i durant la dècades entre els setanta als noranta va augmentar fins a assolir els nombres d’avui en dia. L’espècie està catalogada com propera a l’amenaça doncs entre el 80% i el 90% de la població catalana està concentrada al Delta de l’Ebre i els riscs més grans són la reducció dels seus hàbitats i la contaminació de les aigües amb plaguicides.
És un ocell que es pot veure als marges d’arrossars, llacunes i canals pescant alguna de les seves preses i intentant amagar-se amb la vegetació com ara el canyís, la boga o l’arròs. Son ocells generalment colonials i fan el niu sobre del Canyís o la Boga. Les colònies les situen zones es dintre les reserves naturals del Delta de l’Ebre com ara la Illa de Buda, Canal Vell, el Clot o les Olles.

Esta foto fue tomada en una de las excursiones al Parque Natural Delta del Ebro de Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/

This picture was taken in one of the day trip to Ebro Delta Nature Park from Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/