This creature has a sturdy body with back legs very well adapted for jumping. These legs are long, powerful and with webbed toes. The front legs are short, thick and with unwebbed fingers. The adults can measure up to 15 cm. in length, whilst in the Delta they are normally somewhat smaller. The head area is characterised by having large eyes set dorsally and fairly close together. The ears are very visible and the snout is short and pointed. The males have two external vocal pouches, visible in the form of folds when these are not inflated. It has a smooth skin, though some may have a few flat warts. The back colouring goes from green shades to brown tones, with spots of very differing shapes and sizes. It often has a dorsal line of a yellowish colour along the spine. The lower parts are a whitey colour with some grey marks. Habitat
Green frogs are found mainly in places with quiet waters, such as pools and springs, though also in rivers and canals with slow-flowing water. Unlike other amphibians, they tolerate contaminated waters, as well as salty water. They spend most of the day in the water or close to it, basking in the sun. If alarmed they jump in the water and bury themselves in the mud at the bottom. Hibernation tends to be in the water, starting in mid-November and going on until early March. To capture their prey they remain in wait and jump on them with great accuracy. They feed on water invertebrates and do not disdain small frogs and little fish.
The breeding cycle starts between the months of April and May. The females lay from 5.000 to 10.000 eggs which hatch from five to six days afterwards and the metamorphosis takes place from two to four months later, in late summer, though some tadpoles can spend the winter in this state.
It is found all over the Iberian peninsula, but not normally over altitudes of 1600 metres. In Europe they extend over part of France and reach as far as northwest Italy, whilst in Africa they can be seen in the northwest region.
In the Delta this used to be a very common species easily seen in almost all water habitats. Some water birds, all the Ardeidae group, use it as food. Over recent years a drop in its numbers has been appreciable, which could be the result of increasing consumption by introduced fish, cray fish, and greater use of phytosanitary products.
This picture was taken in one of the day trips to the Ebro Delta Nature Park from Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/

Audouin Birding Tours - Birdwatching in Spain - Catalonia based in the Ebro Delta - http://www.audouinbirding.net/

____________________________
Té el cos robust amb les potes posteriors ben adaptades per al salt. Aquestes són llargues, potents i amb els dits units per una membrana. Les potes del davant són curtes, gruixudes i amb els dits lliures. Els adults arriben a mesurar fins a 15 cm de longitud, encara que al Delta generalment són de grandària més petita.
La regió del cap es caracteritza per tenir ulls grans de disposició dorsal que es troben bastant junts. El timpà és ben visible i el musell és curt i afilat. Els mascles presenten dos sacs vocals externs, visibles en forma de replec si no estan inflats. Tenen la pell llisa, encara que poden tenir algunes berrugues planes. La coloració dorsal va des de les tonalitats verdes fins a les marronoses, amb taques de mida i forma molt variable. Moltes vegades presenten una línia vertebral de color groguenc. Les parts inferiors són de color blanquinós amb algunes taques grises.
La trobem principalment en llocs d'aigües tranquil•les, com ara llacunes i ullals, però també en rius i canals de corrents lents. A diferència d'altres amfibis, tolera aigües contaminades, com també aigües salobres. Passa la major part del dia dins de l'aigua o a prop, prenent el sol. Si és alarmada salta a l'aigua i s'enterra al fang del fons. La hivernació acostuma a ser dins de l'aigua, comença a mitjan novembre i s'estén fins a principi de març. Per capturar les preses roman a l'aguait i hi salta a sobre amb gran precisió. S'alimenta d'invertebrats aquàtics i no menysprea petites granotes i peixets.
El cicle reproductor s'inicia entre el mes d'abril i el mes de maig. Les femelles fan postes de 5.000 a 10.000 ous que eclosionen després de cinc o sis dies. La metamorfosi es produeix de dos a quatre mesos més tard, cap al final de l'estiu, encara que alguns capgrossos poden passar l'hivern en aquest estadi.
Es distribueix per tota la península Ibèrica, però generalment no es troba per damunt dels 1.600 m d'altitud.
A Europa s’estén per part de França i arriba fins al nord-oest d’Itàlia, mentre que a Àfrica ocupa la regió nord-oest.
Al Delta, era una espècie molt comuna i fàcilment observable en quasi tots els indrets aquàtics. Alguns ocells aquàtics, sobretot del grup dels ardèids, l'aprofiten com a recurs alimentari. Els darrers anys s’ha notat una disminució de la seva presència, situació que pot ésser el resultat de l'augment del seu consum per part de peixos introduits i el cranc de riu americà i d'una major utilització dels productes fitosanitaris.

Audouin Birding Tours - Excursiones para la observacion de Aves en el Delta del Ebro, Ports y otras destinaciones en Catalunya y España

Aquesta foto va ser presa en una de les sortides al Parc Natural del Delta de l'Ebre amb Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/
__________________________________
Tiene el cuerpo robusto con las patas posteriores bien adaptadas para el salto. Éstas son largas, potentes y con los dedos unidos por una membrana. Las patas de delante son cortas, gruesas y con los dedos libres. Los adultos llegan a medir hasta 15 cm de longitud, aunque en el delta generalmente son de tamaño más pequeño. La región de la cabeza se caracteriza por tener ojos grandes de disposición dorsal que se encuentran bastante juntos. El tímpano es muy bien visible y el hocico es corto y afilado. Los machos presentan dos sacos vocales externos, visibles en forma de repliegue si no están inflados. Tiene la piel lisa, aunque puede tener algunas berrugas planas. La coloración dorsal va desde las tonalidades verdes hasta las marronosas, con manchas de tamaño y forma muy variable. Muchas veces presentan una línea vertebral de color amarillo.
Las partes inferiores son de dolor blanquecino con algunas manchas grises.
La encontramos principalmente un lugares de aguas tranquilas, como lagunas y desagües, pero también en ríos y canales de corrientes lentas. A diferencia de otros anfibios, tolera aguas contaminadas, así como aguas salobres. Pasan la mayor parte del día dentro del agua o cerca de ella, tomando el sol. Si es asustada, salta al agua y se entierra en el fango del fondo. La hibernación acostumbra a producirse dentro del agua, comienza a mediados de noviembre y se extiende hasta principios de marzo. Para capturar sus presas permanece en el agua y salta sobre ellas con gran precisión. Se alimenta de invertebrados acuáticos, y no menosprecia pequeñas ranas y pececillos.
El ciclo reproductor se inicia entre el mes de abril y el mes de mayo. Las hembras hacen puestas de 5.000 a 10.000 huevos que eclosionan después de cinco o seis días. La metamorfosis se produce de dos a cuatro meses más tarde, hacia finales de verano, aunque algunos renacuajos pueden pasar el invierno en este estadio.
Se distribuye por toda la península Ibérica, pero generalmente no se encuentra por encima de los 1600 m de altitud. En Europa se extiende por parte de Francia y llega hasta el noroeste de Italia, mientras que en África ocupa la región noroeste.
En el delta es una especie muy común y fácilmente observable en casi todos los lugares acuáticos. Tanto el hombre como algunos pájaros acuáticos, sobre todo el grupo de los ardeidos, la aprovechan como recurso alimentario. En los últimos años se ha notado una disminución de su presencia, situación que puede ser el resultado del aumento de su consumo y de una mayor utilización de los productos fitosanitarios.
Esta foto fue tomada en una de las excursiones al Parque Natural Delta del Ebro con Audouin Birding Tours http://www.audouinbirding.net/